CALA PEDRERA

 

Un fosquet de diumenge per acomiadar l’agost a la vorera del mar, cercant un lloc fresquet per fugir d’un estiu més que calorós.

Anem a Cala Pedrera o, Cala Padera com l’hi deia el poble, fins que l’Ajuntament d’Es Castell va normalitzar el nom el novembre de 2000, per les nombroses pedreres que hi ha al seu voltant i per que probablement va servir com carregador.

Un Barranc que acaba en una caleta i, que s’inicia al "Clot de ses ànimes" que avui es l’aparcament, el nom ve dels morts que aquí varen ser enterrats després de la batalla de Biniatap, dins de la guerra de Successió espanyola al 1706.

Als sketchers ens atraurà el joc de llums del fosquet sobre els penyals, les vistes sobre el llatzeret i la Mola o, els blancs de l'urbanització de Sol del Este i, la passarel·la de llenya que fa de balneari a falta de platja... Platja? Els antics recorden que hi havia platja, inclús es va intentar regenerar, però el tràfic dels grans creuers se’n va endur l’arena.

Però, l’estrella dels nostres dibuixos és l’antiga font d’aigua dolça que hi ha arran de mar, va ser habilitada per l’Almirall George Elphinstone Lord Keith que, al 1799 va entrar amb una gran esquadra naval, la gran necessitat d’aigua va fer que s’habilitessin tots els pous, cisternes i sínies per tal de donar aigua a tota aquella gent. Vaja, han passat els anys i, els iots i grans creuers continuen enduent-se l’aigua, fins a deixar seca aquesta i altres fonts del port.

Un fosquet tranquil, compartint dibuixos entremig de banyistes o grups d’amics que passen la tarda, curiosos que voldran veure els nostres treballs i, divertits per què alguns han sortit dibuixats als nostres esbossos.

Nous sketchers ens acompanyen amb ganes de repetir l’experiència, donem la benvinguda a en Joan Marques i na Bàrbara Babs Ernst.