CEMENTERI DE MAO

Una tranquil·la trobada sketcher al cementeri municipal de Mao.

D’antic tothom volia ser enterrat en sagrat i com més a la vora de l'altar, millor. Però va ser un rei importat de Nàpols, Carles III, qui va promulgar una sèrie de lleis sobre moda i higiene, entre elles al 1787 obligava els municipis a construir cementeris fora de les poblacions per raons sanitàries i per les males olors que hi havia dins de les esglésies.

Va ser molt controvertida: l’església, se sentia privada d’una font d’ingressos, el municipi havia d’assumir un nou servei i, la població era contrària a abandonar la tradició dels llocs sagrats.

La decisió s'aplaçarà fins a 1813 amb un cementeri provisional, amb la idea d’acollir entre altres, als difunts del Lazareto. Això provocarà noves queixes per la precarietat del recinte i els recels dels morts per epidèmies del Lazareto.

Al 1814, als terrenys de l’ermita de Gràcia, tindrem un nou cementeri...!!! i cinc eixamples més (si comptem el cívic de 1882).

De planta rectangular, l’interior esta dividit en quatre quadrats on se situen les sepultures de pati i, els murs de tancament acullen una sèrie contínua de panteons. A banda i banda de l'entrada es troben dues escultures que representen la Fe i l'Esperança.

Enmig del recinte, s’aixeca un obelisc commemoratiu...¿amb una bomba al seu cim en comptes d’una creu?, algú pensa que es una reproducció del que varen enderrocar els anglesos a Sant Felip i que commemorava la conquista del Duc de Crillón l'any 1782.

Al port de Mao existeixen diversos cementeris segons religions (dels anglesos, francesos, russos o a St. Felip), només els catòlics francesos seran traslladats al 1903, vestigi del S.XVIII i dels ferits i morts a l’Illa del Rei, de l’exèrcit expedicionari d’Argel al 1860.

Un diumenge de calma, dibuixant les darreres obres d’art per la qual molts volen ser recordats.

La llum i les diverses construccions amb estils que aniran evolucionant amb el temps, seran l’objectiu dels nostres esbossos, n'hi ha que s’atreviran a davallar a un fossar de nínxols. Cada un té la seva mirada de l’entorn i, entre tots compartim diferents dibuixos d’un mateix lloc.

Volem donar la benvinguda a en Bernat Junyent, un nou sketcher que si bé ja ho era, ara també forma part del grup.