ES MIGJORN

 Avui visitem el poble més jove de l’illa, Es Migjorn Gran.

Dins del que era l’extens terme d’Es Mercadal i Castell de Santa Àgueda, existien dues parròquies, la de Sant Martí d'Es Mercadal i la de Sant Bartomeu de les Ferreries, a la qual pertanyien les terres d'Es Migjorn Gran.

Cap al segle XV, el seu territori es dividia en 8 grans alqueries, a poc a poc, les grans possessions s’anaven subdividint, alhora la població augmentava amb les famílies pageses que vivien als llocs.

El 1624 els monjos agustins adquireixen Biniancodret i també necessitaven gent per conrear les terres. Molts jornalers anaven a migjorn, però havien de tornar a Ferreries per escoltar missa, així que prest els varen demanar tindre una capella per estalviar-se el viatge.

Els frares edificarien una petita capella, però encara que va passar temps per consagrar el primitiu oratori, els primers habitatges es varen començar a concentrar vora de la que seria l’església de Sant Cristòfol.

L’any 1769 aquesta església ja s’havia construït, però era insuficient i va necessitar successives ampliacions.

Amb la constitució lliberal de 1812, Ferreries s’independitza de Mercadal. Es Migjorn voldrà ser part del nou municipi, però Es Mercadal s'oposarà. Al 1814 Ferran VII desfà la Pepa i la independència de Ferreries.

Durant el trienni liberal, Migjorn va ser independent amb 1004 ànimes, però de nou el feló Ferran VII ho va tornar a desfer.

L'any 1989 el poble es constitueix com nou municipi i per fi i se segrega d'Es Mercadal.

Un poble que ha sabut conservar tot el sabor de la Menorca tradicional, on es respira la tranquil·litat de l’illa i els al·lots juguen per uns carrers estrets, en el que els veïns engalanen els seus portals amb plantes i detalls.

La llum d’Es Migjorn, sa plaça amb l’església i els carrerons de cases baixes seran avui l’objectiu dels nostres treballs.